Una identitat contada a retalls de cercadors d'enigmes. Per això m'ha agradat el relat de Jaume Benavente (Altres mons) perquè és qui entra, convençut al joc proposat: "La dona es diu N., però podria tenir qualsevol altre nom. Li agrada jugar a canviar d'identitat, de roba, de posat, de confondre als altres, a ella mateixa.." . I també el de l'Anna Maria Villalonga (Un matí de desembre) perquè hi copsa l'espai que també per a mi és Portbou: "La Dèlia suportava l'estiu estoicament perquè li agradava molt la petita població fronterera. El seu aire una mica decadent, els edificis tocats per la guerra i la tramuntana, l'arrecerada badia, el tràgic record de Walter Benjamin...". (Montserrat Duran Albareda)
"El llibre m'ha agradat molt. Hi ha històries que les he llegit més d'una vegada. Precioses". Cari Oriol Serres (Portbou)
"M'ha agradat molt, molt, molt". Amparo López Bereciartua (Barcelona)
"M'ha agradat molt el llibre. Noto que està fet amb molt de carinyo. Almenys dóna aquesta sensació. Em fa pensar en una reunió de pintors impressionistes tractant el mateix tema. Les obres de cadascun creen una imatge conjunta. Pinzellades petites que donen forma, de manera individual i col·lectiva, a la llibrera, a Portbou, a Walter Benjamin i a la relació interdependent entre tots ells". (Cristian Villalobs Llorca)
"He llegit La llibrera de Portbou, molt poc a poc... a estones i m'ha portat a lloc íntim i tendre. Senzill, intrigant a estones, planejant sobre la solitud i el misteri de la vida. Suau. Amorós. M'agrada el canvi d'idiomes i la diversitat lligada amb un fil...les imatges...en definitiva l'encant de la composició global. Enhorabona a totes les persones que l'han creat, especialment a tú, nuara". Teresa Segarra (Barcelona)
"Se puede escribir un libro y al mismo tiempo ser varios personajes en el mismo... Pues con ayuda de amigos y de la imaginación parece ser que fue así. Una bibliotecaria catalana... ¿Es lo que ha hecho? Posiblemente... ¿Entonces? Leamos". Roberto Carlos Miras Miras (A Coruña)
"Acabo de terminar de leer tu libro, y me pongo a escribirte para contarte lo que me ha parecido. De entrada creo es significativo que lo haya leÍdo de un tirón, aprovechando los huecos que he tenido en los últimos días, que han sido un poco especiales porque en ellos no he podido disponer del tiempo que normalmente tengo el fin de semana. y luego me ha ocurrido algo bien interesante: por la cita al comienzo de Álvaro de Campos, y por toda una serie de indicios, en seguida, al cabo de pocas páginas, di en pensar que sólo había una escritora, tú, que tú eras la que lo habías escrito todo, y que, con su beneplácito, te habías camuflado tras las identidades reales de los otros escritores. no sé, el texto de Gonçal Mayos, sobre los ídolos, que a primera vista no acaba de tener su sitio, se justifica porque habla de dos síndromes, el P. Menard y el Eberhard, que son totalmente oportunos, más aún, necesarios para entender el resto. no voy a cometer la tontería de preguntarme acerca de si lo que (se) cuenta (en) este (tu) libro es real o es ficción, porque como estudioso desde hace décadas de la cultura de la India sé que todo lo que vemos no es sino maya, engaño, ilusión… ¡gracias por tu libro! es maravilloso. Manolo Laguillo" (Barcelona).
"Aquest llibre ens reflecteix les set vides d’una llibrera amb la sorra de la platja de Portbou als peus i el cor de la deessa Bastet. Qual Scheherezade que en comptes de narrar... escolta. Aquesta bibliotecària d’ànima llibrera ens guspireja fragments d’una foguera enamorada. D’una dona subtil i pacient, de mirada dolça i profunda plena de literatura a flor de pell. Un llibre de mirades calidoscòpiques que ens fan somriure de mica en mica. Un llibre ple de complicitats, d’aclucades d’ull". Mayte Duarte (Barcelona)
He acabat de tancar un llibre molt especial "La Llibrera de Portbou" una combinació d'art visual i harmonia literaria, on els estils es lliguen entre ells amb un fil de plata invisible. llenguatges, idiomes i disciplines es barregen en un plat especiat amb curry i curcuma a la vora de la costa salvatge del Alt Empordà. felicitats a tots els que hi han participat i a la llibrera de mirada dolça que ho ha fet possible. Jofre Pervez (Palafrugell, Girona)
És diferent i especial #lallibreradeportbou pic.twitter.com/HkvLaX5Kre
— Angels Freixa (@Angelsfreixa) Mayo 10, 2014
